Nascuda a l’estiu a Barcelona, al cap de 15 dies ja em van portar al Pirineu. La muntanya i la natura: el cant dels ocells, les olors del bosc, la duresa de la roca, els corriols que no tenen fi, el so dels rierols i la immensitat de l’horitzó dalt dels cims són les meves principals fonts d’inspiració i retrobament amb mi mateixa. Durant la meva infància es van despertar tres llavors que la vida ha fet créixer: cooperació, meditació i docència.

​

Els meus pares van ser intrèpids per a la seva època, marxant amb el mínim a iniciar un projecte a Llatinoamèrica sense data de tornada. Jo devia heretar el seu esperit aventurer. Vaig col·laborar 7 anys en projectes diversos a l’Àfrica, dels quals vaig viure’n  dos al Benin, experimentant el paludisme, compartint el dia a dia sense perdre el somriure. Allà també vaig experimentar la inculturació del fetitxisme i les creences allunyades de la nostra cultura. Vaig aprendre a viure al dia, amb molt de respecte i evitant els judicis.

​

Des de la infància em van ensenyar el camí de la meditació, que m’ha acompanyat sempre i que segueixo practicant. A l’inici del segle XXI, vam començar en el nucli familiar un grup de meditació amb els pares, algun tiet i amics d’ells que ha acabat essent un projecte de pràctica de la meditació per a gent gran en alguns barris de Barcelona.

​

Amb la il·lusió de veure com creixen les persones, m’he dedicat professionalment a la docència durant més de 30 anys convençuda que les emocions determinen el nostre diàleg interior i la manera com ens comuniquem. Vaig ser molt feliç en aquesta etapa a la Salle Bonanova, envoltada de bons amics i companys, tot i els reptes i les constants adaptacions als canvis socials.