Des que naixem i al llarg de la vida ens identifiquem amb una sèrie de “Veus”, que sentim mentalment. Algunes d’aquestes “Veus ”les reconeixem com el nostre comportament “natural”. Són les que ens han permès “sobreviure” a la vida.
I també sentim “Veus” que no acceptem i que d’alguna manera hem reprimit perquè les rebutgem.
Donar espai a les Veus que escoltem significa escoltar tot el que ens diem, sense entrar en pensaments repetitius. Quan ens escoltem interiorment, tant el que ens agrada com el que rebutgem, deixem de reaccionar davant els reptes de la vida, podem respondre de manera responsable i eficaç.
Aquestes “Veus” interiors estan relacionades amb l’entorn on hem crescut i on ens movem. Com si es tractes d’un teatre interior, cada “Veu” té la seva màscara, la seva perspectiva i no la podem canviar. Només la podem escoltar.
Tots responem a les exigències socials, i ens posem “màscares” per sortir al món. A vegades som fills, altres pallassos, altres holligans, complaents, egoistes….La llista és interminable. Durant la nostra vida, adaptem algunes d’aquestes màscares, les que fem servir amb més freqüència i les incorporem com un arquetip, un comportament que ens funciona per relacionar-nos. Amb el temps l’anem assumint com a propi, fins que arriba a ser part de nosaltres mateixos. Aquesta màscara es converteix en una veritat, ens identifiquem amb el personatge de la màscara i juguem el paper com si fóssim actors i actrius en l’escenari. Ens desconnectem del que realment som.
Treballo amb el mètode “Diàleg de interior – Voice Dialogue” ja que augmenta l’autoacceptació i autoestima, l’habilitat en la gestió de les emocions. Com és possible gestionar aquest diàleg interior? És possible perquè desenvolupem una Guia Interior que aprèn a gestionar el conjunt de personatges i les màscares amb les que ens movem pel món.
Aprenem 3 aspectes bàsics:
– prenem consciència de la nostra vulnerabilitat, de la nostra realitat emocional i com comunicar les nostres necessitats sense generar rebuig.
– la Guia Interior es desenvolupa i establim l’equilibri interior entre els nostres personatges i màscares.
– deixem de jutjar-nos: tot està bé, res és incorrecte.
Senzillament, es tracta d’aprendre a tenir cura de nosaltres i de què ens responsabilitzem del que som.
