Quan ens trobem en una situació conflictiva, tard o d’hora acaben tenint una conversa difícil. És difícil perquè les emocions es mouen i requereix que desenvolupem les nostres habilitats comunicatives.
En cas de conflicte, un dels obstacles per mantenir una conversa sana és la disposició a resoldre de debò la situació. El nostre estat d’ànim ens pot portar a estar més pendents de demostrar que tenim raó, és a dir que “volem guanyar”, més que trobar una sortida exitosa per a totes les parts.
En els casos d’una relació que fa temps que dura és impossible sempre “guanyar” i això ens genera ressentiments. Sense consciència i sense una mirada poc assertiva, només acabarem generant-nos patiment.
Què diferent és el que projectem, quan la nostra actitud busca “voler aconseguir un objectiu on l’altra persona estigui d’acord”.
Cal tenir en compte que el 90% de l’acritud del conflicte es dissolt si comencem la conversa exposant que: el meu propòsit és resoldre la situació on ens trobem. Tot bon diàleg comença amb una bona escolta. I és important tenir consciència del propòsit de la nostra relació: com ens enriqueix? Què ens aportem? Què compartim?
Hi ha 3 aspectes que transformaran el conflicte en una oportunitat: – Escolta que diu i sent l’altre. – Explica el que penses i sents. – Negocia sobre la forma d’estar d’acord de manera que estigueu les persones implicades compromeses en la resolució de la situació.
L’ESCOLTA DEL QUE DIU I SENT L’ALTRA PERSONA, implica, evitar judici i evitar expressar frases que comencin amb “ets……” És un factor clau en la resolució.
Escoltar activament, ens ajuda recordar que la ment constantment reinterpreta el que passa, ens fa creure els fets de manera subjectiva i opinar del que fan o com ho fan els altres provoca justificació i defensa. La critica, el menyspreu, la defensa i l’evitació són toxines que malmeten les relacions.
Escoltar és tenir una actitud receptiva cap a l’altre, mostrar-li que l’entenem, que incloem en la conversa l’altra persona com a oradora vàlida.
Escoltar ens porta a 4 accions bàsiques: Primer, callar, evitant completar les frases de l’altre. Segon, animar l’altre a parlar, sense interrupcions amb preguntes senzilles. Tercer, comprovar de tant en tant la teva comprensió del que escoltes, resumint el que l’altre ha dit en un parell de frases. I fent preguntes de l’estil: “he entès això. Ho he entès bé? I finalment, és important admetre que té sentit el que diu la persona interlocutora. (fet que no implica que estiguem d’acord). A més a més, convé tenir en compte una sèrie d’aspectes quan parlem. Per començar, cal fer un esforç per posar l’atenció en el com parlem, més que en què, sense pressionar-nos. Això implica que primer hem valorat el missatge que necessitem transmetre i que hem valorat les conseqüències d’expressar-nos. Assumir les conseqüències és prendre responsabilitat en la relació i tractar l’altre com a persona adulta que és. Amb aquesta perspectiva podem acceptar que compartim una realitat: les parts en conflicte estem patint o estem estressades.
Una conversa complexa necessita ser preparada perquè és fàcil que caiem en el costum de parlar de forma tòxica, ja que hi ha moltes emocions en moviment. De manera inconscient podem caure en la falsa creença que “l’opinió” és el que creu l’altre. Els fets reals és el que penso jo.
Les toxines es posen en marxa perquè no hi ha acord. L’important és centrar-se en el que pot haver-hi en comú. I és bo recordar que la toxina més perillosa és el menyspreu. Fa mal, tant a qui la transmet, com a qui la rep.
Aleshores, com podem començar a parlar sense complicar més la situació? Evitant frases de l’estil: “no estic d’acord”, “no ho veig així”.
Una manera d’afavorir l’assertivitat és expressar que volem explorar com ens sentim. El que és rellevant és explicar-se de forma argumentativa amb la intenció que ens puguin entendre (res a veure amb dir-nos amb l’actitud de tenir raó, que implica una actitud de superioritat).
Tenint en compte que primer hem escoltat i hem anat confirmant que hem comprès correctament l’altra persona, després de la nostra explicació és saludable preguntar: què opines?
Si necessitem arribar a acords, és imprescindible negociar sobre la forma d’estar més alineats i alineades, salvant les diferències.
Ens convé negociar sobre els interessos. Per això cal investigar què és el que realment preocupa a l’altra persona. Es tracta d’anar a un altre nivell: què és valuós per a tu!, per a mi?, i per als dos?
Finalment, és imprescindible arribar a un compromís. Així, sortim de la “batalla”. Un acord no serveix de res si no hi ha compromís. Què és crucial per a tu? Què esperes aconseguir amb això?
Per això cal marcar una acció concreta a realitzar amb unes dates determinades. Cal acabar establint qui farà i què farà cada part. Assegura’t que hi ha les garanties que es compleixi els pactes i que hi poseu els mitjans.
Amb intencionalitat positiva i amb molta escolta i sent molt prudent en el com i el què diem, transformem el conflicte en solució.
Síguenos en las redes sociales:
Contáctanos:
