• Monica Jal - Coach

TINC HORA PER A UNA RESSONÀNCIA. PASSOS PER VIURE AMB ÈXIT SITUACIONS QUE VOLEM EVITAR


La ressonància té fama de ser una prova desagradable: no pots moure't, hi ha molt soroll intens i és innegable la sensació d'estar tancada.


Vaig haver d'anar a fer-me una ressonància fa uns dies. Quan vaig estar instal·lada a la màquina vaig notar com el meu cor s'accelerava i com la por m'inundava.

1. Expressar el que necessitem:


El simple fet d'expressar a l'infermer que m'estava acompanyant i que ell em facilités la pera / timbre d'avís, va frenar la sensació d'abandonament.


2. Consciència corporal i consciència del propi diàleg interior:


I va començar el soroll, que tot i els cascos és inevitablement fort. El soroll em connectà amb mi mateixa: així que primer em vaig preguntar: què m'estic dient?:


- el soroll és desagradable


-I si s'espatlla la màquina i ningú pot rescatar-me?


- això sembla un fèretre!


Després vaig seguir indagant: I de quina part de la meva venen aquestes comentaris?


I immediatament vaig prendre consciència que mentre escoltava el meu diàleg interior, la situació en si ja no tenia rellevància. El que realment em feia patir era el meu propi diàleg interior, "as usual!".


3. El nostre diàleg interior busca protegir-nos i que ens sentim estimats/des. Prendre consciència de tots els personatges que s'expressen, també dels que ho fan amb menys força.


El meu extremista i la controladora sé que entren en pànic en aquestes situacions, ja que en la seva pròpia coherència sap que no puc fer res per protegir-me. Així que vaig respirar profundament, i vaig observar que també hi havia un personatge que reclamava: "si et centres a respirar serà més fàcil."


4. Prendre les regnes del diàleg interior i decidir com vull viure l'experiència:


Vaig proposar a la meva part controladora que es protegís en el meu costat dret i que se sentís abraçada i acceptada per mi i vaig decidir centrar-me en la respiració.


Automàticament el soroll va canviar, apujant el volum i la intensitat.


Jo estava en una altra perspectiva i em vaig adonar que el meu cos s'havia relaxat i la meva ment també fins al punt que el soroll era un aliat per percebre el silenci interior.


Aquests passos són parts d'un exercici que requereix pràctica, de la mateixa manera que el gimnàs requereix musculació i entrenament. Com més practiquem la nostra escolta interior, més podem prendre les regnes i decidir com viure cada moment.