El conflicte és consubstancial a les relacions humanes. I en canvi, és freqüent sentir temor al conflicte i també sentir la incapacitat per gestionar-lo de manera constructiva. Així, doncs, el conflicte espanta, genera creences catastrofistes i negativitat.
És saludable recordar que més enllà de les nostres individualitats, hi ha “fils que no són visibles” que ens connecten amb els que ens envolten . L’entramat dels fils és la relació que té una entitat pròpia. Per això és necessari posar el focus en la relació, en el tot, no a cada individu. Cal insistir que en una situació de conflicte, convé no personalitzar en un individu concret. El conflicte afecta a tots, toca la relació com a entitat.
Està bé recordar que, en els grups que es dóna una relació sana, s’aconsegueixen alts nivells de positivitat i baixos nivells de toxicitat, les persones se senten còmodes expressant opinions encara que puguin generar conflicte. És possible sortir de les zones de confort, hi ha més intel·ligència emocional i social.
Per tant, quan deixem de voler evitar el conflicte i ens esforcem en processar-lo de manera constructiva, s’obre oportunitats d’aprenentatge, creixement i desenvolupament.
Quan hi ha conflictes, apareixen les toxines. Les toxines són patrons de comunicació gens saludables que tendeixen a generar un impacte negatiu en nosaltres, els altres i l’entorn . Apareixen quan no gestionem adequadament els conflictes.
Tots les podem exercir. I de fet són molt habituals., també quan critiquem algú a les seves espatlles. Quan actuem des de les toxines posem en marxa comportaments tòxics i bàsicament ens posicionem en el ‘fer’, en comptes de ‘ser’.
John Gottman va anomenar les 4 toxines més freqüents, “els quatre genets de l’apocalipsi de les relacions” o les toxines de la comunicació: culpa, defensa, menyspreu i passivitat.
Quan ens relacionem amb les toxines, el camp emocional s’escalfa, el conflicte tendeix a escalar i, quan això passa, la solució es fa més difícil. Perdem el sentit del valor d’estar junts, dels objectius que ens uneixen i qualsevol excusa és l’espurna per fer la situació més complexa. Automàticament, les crítiques i acusacions deixen molt malmeses les relacions.
Què podem aprendre de les toxines? D’una banda és que podem desactivar-les i de l’altra, tota toxina vol intentar expressar una cosa més positiva del que aparenta.
Cal tenir en compte que la manera com les persones es comporten en situacions conflictives no representa pas el que són, no recull la totalitat del seu ésser.
A nivell molt resumit, les quatre toxines més habituals són :
• La Culpa: de fet, és un atac agressiu a la persona, no al seu comportament, és una forma d’assetjament i un intent de dominació amb exigència.
• El menyspreu: inclou acudits ofensius,sarcasme, cinisme, insult, etc. amb diferent grau d’intensitat. Especialment el menyspreu perjudica a la persona que el rep com a qui el provoca i a tot l’entorn.
• La defensa: és una manera de tancar-se a la influència i desviar l’atenció que requereix la situació.
• La passivitat: la persona passiva se sent aclaparada (sobrepassada) i opta per ignorar la persona i inclou el tall de la comunicació, el silenci, la retirada, la desconnexió de la relació.
Com podem gestionar les toxines?
Primer de tot, és necessari tenir consciència de la o les nostres toxines més habituals.
També és necessari adonar-se del què hi ha darrere de la toxina. És a dir, saber què està en perill per a mi que em porta a relacionar-me des de la toxina.
En conseqüència, sanegem la toxina quan escoltem activament i ens expressem amb una intencionalitat de recuperar una comunicació respectuosa, on expliquen el que passa de manera neutra, descrivint els fets sense judici. I és important compartir l’impacte que té en mi l’acció de l’altre.
Quina toxina utilitzes tu més habitualment?
Què hi ha darrera, què busques quan actives aquesta toxina?
Síguenos en las redes sociales:
Contáctanos:
