Feia menys d’un mes que m’havien operat per tercera vegada del genoll i era el primer dia que tornava de la piscina. Com no podia nedar bé em vaig anar a la classe d’Aiguagim esperant que a aquesta hora no hi hagués massa gent i tingués el meu genoll a resguard dels moviments dels meus companys de classe.
Quan la música va començar a sonar jo estava tranquil·la en un racó entre la paret i les línies de separació ja que la majoria del grup es trobava a uns tres metres de mi, en la part central. Havent començat la classe, va arribar una senyora considerablement corpulenta. Sense prejudicis em va treure del meu racó amb el seu volum i es va quedar en la zona de la paret.
Immediatament van saltar la meva part egoista i la hooligan cridant: qui s’ha cregut que és! Feix alguna cosa i treu-la del racó! Vaig intentar concentrar-me en la música i els moviments per a no danyar el genoll, sense èxit. I donada la insistència a voler expressar els meus personatges, vaig decidir escoltar-los. L’egoista volia si o sí que recuperar “el nostre lloc”, la hooligan volia donar-li un toc a la senyora perquè a part d’arribar tard i treure’m del lloc no havia estat capaç ni de dir bon dia. Si almenys s’hagués disculpat! Era intolerable per als meus personatges actius en aquest moment.
Vaig poder veure que la senyora estava imponent en el seu lloc, evitant que ningú del grup ens acostéssim. Vaig connectar amb la meva guia interior. Volia gaudir de la classe i necessitava escoltar tot el que el meu equip interior hagués de dir-me. De seguida la hooligan va proposar donar-li un toc. L’egoista demanava que li digués: aquest és el meu lloc! La complaent m’induïa a la calma i a mirar cap a un altre costat i oblidar la senyora perquè des de la perspectiva de la complaent, segur que la senyora tenia motius per a actuar així.
Des de la Guia interior vaig poder donar rellevància al fet que la meva cama estava a resguard de cops i vaig poder triar que no anava a mirar cap a un altre costat però tampoc anava a evitar la possibilitat de dir-li que li hauria agraït que s’expressés en lloc de treure’m sense més del lloc. Amb la hooligan vaig pactar que anava a fer els exercicis amb els pesos de goma sense estar pendent de la senyora. Ella havia d’estar pendent de mi i no jo que ella.
La resta de la classe va passar amb tranquil·litat. En un moment determinat ella es va acostar més del compte a mi i va rebre un toc amb una goma i no va tornar a passar. Jo havia escoltat el meu equip, estava en pau i la meva cama segura.
Vaig sortir de gimnàs i en anar a travessar el carrer vaig veure de front 3 turistes en la vorera amb bicicletes amb motor directes cap a mi sense indici de mirar-me. Amb les crosses els vaig fer senyals i els vaig recordar amb educació que, just on estàvem, hi havia un carril bici per a ells.
Primer es van sorprendre i després es van disculpar. El meu equip va respirar fons una altra vegada i em vaig sentir en pau. Els meus personatges preocupats per la meva vulnerabilitat havien actuat i la meva Guia interior havia liderat la situació.
