Poc a poc tornem a la rutina i ens anem adaptant als horaris i als canvis que la nova etapa de l’any ens aporta. L’estiu ha pogut ser un període de retrobament amb la parella o bé l’inici d’un distanciament.
En tot cas, durant el mes de setembre tenim força decisions a prendre i incorporem canvis que poden afectar també a la dinàmica del nostre entorn i a la nostra relació.
És fàcil, que moltes vegades centrem el tema de conversa en el què escollim i el que passa i deixem de banda expressar com ens sentim i què necessitem. Aquest és un aspecte clau.
Parlar només “del què passa”, ens manté en el viure en versió pilot automàtic. El comunicar-nos des “del com ho vivim i sentim”, ens connecta amb nosaltres i entre nosaltres.
Sovint el motiu pel qual les persones volen iniciar teràpia de parella és “no sabem comunicar-nos” o “ens costa posar-nos d’acord”. I és que, per expressar què necessitem, primer cal prendre consciència del que sentim i per tant cal que visquem la vida, no que la vida ens passi pel costat.
Per a moltes parelles el gran repte és expressar-se amb autenticitat i fer realitat els petits canvis concrets en la manera d’actuar que fomentin la confiança , el pilar essencial de la relació i ens ajudin a evitar l’avorriment.
Quan sentim que el vincle amb la parella és nutritiu i compensa les diferències, la relació té una possibilitat de continuar, tot i les diferències i circumstàncies complexes.
Per això, us proposo estar atents i atentes a les vostres converses, posant l’accent en com us sentiu i què necessiteu. Des d’aquesta perspectiva és possible comprendre i ser compreses, buscar la solució que ens permeti viure més a gust i acompanyar l’altre amb empatia i assertivitat.
L’autèntic amor de parella té una dosi d’incondicionalitat, fruit del trobament entre dues ànimes que s’atrauen i es compenetren. Aquest amor s’expressa en les ganes d’estar junts o juntes, només pel plaer de conviure. No es tracta de “fer”; es tracta “d’estar i ser”.
Paral·lelament al desig d’estar junts i compartir, apareixen les diferències, el que ens condiciona, fruit de l’educació i de les vivències personals i els gustos. Aquí és necessari trobar acords que ens permetin respectar les necessitats de cada part de la parella i alhora mantinguin viu el desig d’estar en la relació.
És imprescindible tenir cura sempre de l’amor, anar-lo “regant” com si d’un jardí es tractés perquè sinó la rutina absorbirà la relació i no sabrem perquè estem al costat d’una persona que fins i tot pot resultar una desconeguda.
Una manera pràctica de tenir cura de l’amor és recordar tot allò que ens ha unit, el somni que es va posar en marxa quan vam iniciar la relació i veure què és el que podem recuperar d’aquell moment de connexió.
Una altra forma és plantejar-nos la pregunta inicial i fer els canvis convenients: de què parlem en la parella?
Síguenos en las redes sociales:
Contáctanos:
