La por és una emoció bàsica i, per tant, freqüent que ens ajuda a adaptar-nos a l’entorn, fer previsions i garanteix la supervivència. Sovint, va associada a l’angoixa i, per això, tenim la reacció automàtica d’evitar-la i no l’escoltem.
Com és que apareix la por? Generalment, ens apunta a dos aspectes: d’una banda, pot ser que haguem descuidat una part de la vida i necessita una actuació per part nostra o bé hi ha un aspecte de nosaltres que necessita la nostra atenció per sortir del punt on ens trobem i poder posar límits i allunyar-nos-en per a protegir-nos.
És interessant tenir present que la por, sovint, es camufla sota un cert neguit difús, una sensació de malestar, incomoditat que pot costar de posar nom. Sovint té l’origen en experiències viscudes en el naixement i primera etapa de la vida. Aquesta vivència primària queda en el subconscient i sense saber com, es fa sentir en la nostra vida adulta. Per aquest motiu, identificant-la, prenent consciència d’on la sentim i respirant-la, sanegem el seu origen i des del present transformem la por.
També és important assenyalar que determinats missatges de l’estil: “tu, pots”, “tot és possible”, “ets fort/a”, poden acabar desencadenant sentiment de culpabilitat quan la por ens bloqueja i paralitza. I cal evitar els consells que apunten: tu fes-ho i ho superaràs. Ningú millor que tu ets la teva referent per prendre decisions, només cal que t’aturis i t’escoltis. En aquesta línia, cal veure quin impacte té la por que experimentes i si t’està limitant gaudir de la vida i si necessites incorporar algun recurs personal per sentir-te millor amb tu.
Aprofito per assenyalar que erròniament la por està en la llista d’emocions negatives. És un error perquè totes les emocions tenen un sentit en la nostra vida, totes tenen una funció. I, per això, és important identificar, primer què sentim, quina emoció s’ha despertat i quina informació ens aporta, és a dir, què necessitem tenir en compte en les circumstàncies que vivim per a sentir-nos bé amb nosaltres.
Per facilitar aquest diàleg interior, ens ajuda a prendre consciència de la part del cos on sentim amb més intensitat la por. I, una vegada la tinguem ubicada, hi ha un exercici molt sanador. Es tracta de donar a la por: forma, color, pes, textura i, si s’escau, olor. Aleshores, només cal que respirem unes 3 vegades posant el focus en la part del baix ventre. Després, posem les mans en la part del cos on sentim la por, generalment és al pit, i imaginem que el posem davant nostre i quan exhalem enviem tot l’aire a l’objecte que hem imaginat que és la por. Sense presses i posant l’atenció en ell, acabarem sentint que es va diluint. D’una manera o altra haurà fet un canvi que ens genera millor benestar.
Aquests passos són imprescindibles per gestionar la por, i de fet, qualsevol emoció. La primera presa de consciència de la por la podem percebre amb molta intensitat, però a poc a poc es va diluint i ens acaba aportant una informació clau per a la nostra salut mental i emocional. Evidentment, persones que es troben en un procés de treball terapèutic ho han de fer acompanyades de la persona professional.
Síguenos en las redes sociales:
Contáctanos:
